L'Església
L’església parroquial de Catí, d’estil gòtic i dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, fou construïda en carreu i maçoneria en diferents moments dels s. XIII al XVII. L’estil romànic de la porta secundària d’entrada sembla demostrar que la seua construcció deuria d’iniciar-se els primers anys de la reconquesta del poble. Consta que en 1315 ja estava oberta al culte. A la seua façana a la plaça podem admirar el singular conjunt de rellotges de sol.
En l’estructura originària, l’església de Catí pertany a un grup d’esglésies de reconquesta de nau única dividida en trams definits pels arcs apuntats i pilastres que els suporten. A l’estructura primitiva s’hi van afegir, al llarg dels S. XIV-XV capelles laterals, que, a pesar de la seua diversitat sobretot ornamental, no van restar el sentit d’espai únic que posseeix el temple originari. L’any 1354 es construí la primera capella lateral (Sant Blai), l’any 1377 la dels Montserrat, en 1389 la de Sant Martí, en 1447 la capella dels Sants Joans. L’any 1448 es construí la 1ª capella de Passió que es convertí ràpidament en la capella dels Spígol per a la que es pintà el famós Retaule de Jacomart o de Sant Llorenç i Sant Pere Màrtir. En 1541 es construí una nova capella de passió i l’any 1501 la capella de les Ànimes. Les últimes construïdes foren en 1503 la capella dels Verdums, en 1549 la capella del Roser, en 1584 la capella del Nom de Jesús i en 1602 la capella de l’Àngel.
L’any 1615 es fabricà l’actual campanar quadrat i després en 1628,el cor nou, la nova sagristia i l’arxiu. L’any 1757 hi ha en l’església 19 altars. L’any 1931 van ser tirades les quatre capelles laterals del costat de l’evangeli per eixamplar la carretera quedant la capacitat de l’església més reduïda.
L’any 1936 l’església és saquejada, tancada al culte, cremats els altars, retaules, imatges i objectes de culte, monument del dijous sant (1661), sagrari (1723), orgue (1741), llibres i manuscrits dels arxius parroquial i municipal. L’església es convertida en una tenda de comestibles i en un saló de ball. Tant sols es salven el Retaule de Jacomart, el cadiram del cor de Jesús i els apòstols i la imatge de Sant Pere de Castellfort.
A partir de 1938 s’inicia la reconstrucció. Es col·loca la imatge de l’Assumpció en la part frontal de l’altar major, un nou sagrari, un Crist a la capella de les Ànimes i s’ eliminen les pintures de l’església fent aparèixer la primitiva pedra. Més recentment es col·loquen les vidrieres en les finestres. La majoria dels altars anteriors desapareixen. Es mantenen les devocions de la Verge de l’Avellà, Sant Martí, Sant Josep, la Puríssima, Sant Isidre Llaurador, Sant Cristòfol, Sant Vicent Ferrer, Sant Roc i Sant Antoni.
L’església conserva la principal joia del patrimoni catinenc, el retaule de Sant Pere Màrtir de Jacomart recentment restaurat l’any 1998 que s’ha col·locat en l’antiga capella dels Montserrat dedicada a Sant Miquel i Sant Pere Apòstols.
