Historìa
Els Ports o Maestrat
Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Orde de Montesa van continuar sent de pertinença reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera del Maestrat i després Sant Mateu.
Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.
La reconquesta
Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor.
La Carta Pobla de Catí
El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més. Per els cognoms d'aquests pobladors sembla que aquestos procedien de la província de Lleida. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí, on alguns situen la primitiva població, i de la Vall de Cirers.
Mort En Balasc d'Alagó, el Rei En Jaume va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243 i la donació de la vila a En Ramon de Bocona. Aquest darrer, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella.
Toponímia
Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell). En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d- fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià.
Orígens
És probable que igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan en mal estat de conservació (Pouets).
Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre.
Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeit- Abuceit i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Botjar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Xiva de Morella, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell de Morella, La Todolella, Vallibona, Villores i Sorita. Posteriorment, en 1303, també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca.
L'auge econòmic
L'auge econòmic de Catí en particular i de la comarca dels Ports en general va ser propiciat per l'abundant cabana ramadera lanar, base d'una important indústria paraira, que se substentava amb exportacions de llana a les comarques italianes. Aquesta exportació es va veure afavorida sobre tot per les mesures de gravamen (1300) imposades al preu de la llana en els mercats anglesos que van situar en avantatge a les llanes espanyoles en els mercats europeus. També la situació particular de la Corona d'Aragó, de la que el Regne de València formava part, així com els territoris italians de Nàpols i Sicília va contribuir positivament a l'establiment de rutes de mercaderia lanar des dels ports de Tortosa, Peníscola, Vinaròs i Castelló fins als ports italians de Gènova, Pisa, Piamonte, Venecia, etc...amb destinació als centres tèxtils de Toscana, Florencia, Lombardia i fins i tots altres comarques europees. D'altra banda el poble de Morella i les seues aldees, Catí una d'aquestes, s'havien vist beneficiades durant el segle XIII per altres mesures que afavorien el auge de la ramaderia en la comarca com la donació per la Reina Na Violant de les terres de Vallivana i Salvassòria (1241), la Creació del tribunal del Lligallo (1270) i el privil·legi de l'herbatge (1273).
Aquest auge económic es va mantindre fins al segle XVII en que la llana va perdre importància com a principal matèria prima de teixir sent substituïda per la seda i més endavant per altres matèries primes artificials.
La Independència
La història de Catí durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procés: el de la independència respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comença el pleit polític- administratiu entre Morella i les seues viles dependents que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independència d'aquestes respecte de Morella.
Sorprèn el fet de la rapidesa amb que Catí, encara pertanyent a Morella, es converteix en una de les viles amb més auge econòmic de la comarca, fet que li permet en els moments d'apogeu dels segles XIV i XV el construir veritables obres d'art que encara avui no podem deixar d'admirar. Entre aquestes obres d'art destaquem l'església parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428), la Casa Spígol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460), i la Casa del Delme.
D'especial importància cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que se signada en Madrid per part del rei Carles II la independència de Catí i vuit pobles més respecte de Morella. Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'aquesta important data van celebrar-se grans festes a Catí.